Toni Sala

Em sap un greu indescriptible pels que avui quedin fora. Els últims anys, l’última campanya, els candidats i els seus equips m’han arribat a convèncer tots. També és veritat que, pel meu caràcter, jo votaria l’Alícia. Però si voto l’Alícia perjudico l’Albert. Si voto en José casco l’Artur. Si voto un Joan em carrego l’altre […]

En circumstàncies de desengany nacional català, el cinquantenari de La pell de brau ha desenterrat per un moment Salvador Espriu, el poeta de la mort, el poeta nacional abandonat, mort pel gruix de lectors que es mereixeria tenir avui. Els últims anys no han estat especialment gloriosos per la cultura i, doncs, tampoc ho han […]

“Dels grecs la gran escola / oberta resta encar: aquella porta / no la tanquen els segles; jo, el gran mestre, / sóc jove eternament i als joves aimo.” Són uns versos traduïts per Maragall de les Elegies romanes de Goethe. Avui ja podem llegir Maragall com el més gran dels nostres classicistes, de la […]

Aquesta vegada he sortit als afores. He anat a comprar a una superfície comercial amb bicicleta i motxilla. M’he aturat entre uns descampats. Fa un parell d’anys, van convertir aquest camí en un carrer ample i asfaltat, amb rotondes gegants a tocar una de l’altra. Tot això havia d’urbanitzar-se i ha quedat per fer. És […]

Aquesta tarda, enfilant-me pel turó de la Guàrdia, m’he trobat un colom decapitat, entre un escampall de plomes. L’he girat amb el peu. No podia fer més de dos dies que era mort, però pesava igual de poc que sempre pesen les carcasses de ploma i os dels ocells morts. No he vist el cap […]

El cap del sol i dels altres cremant a la pira. Els cossos enterrats drets a la fossa negra, arrelats a la carn opaca amb l’esquelet. Em vaig imposar la salut. Massa dies del meu juliol hivernant al sofà. I vaig dir-me: ara. Teníem nens a casa. Nens. Vaig agafar la bicicleta. Vam llogar-ne unes […]

Hi ha més coses al cel i a la terra que les que la teva filosofia ha somiat. Per exemple, un parell de contenidors encarats a la planta baixa d’un casalot neogòtic d’Olot. Són contenidors sense parets, només els caires de ferro, i emmagatzemen centenars de figures humanes en dos nivells. Les de dalt són […]

Sembla que els primers paisatges pintats van ser a l’edat mitjana, i que eren jardins emmurallats. L’exterior quedava amagat darrere els murs, desconegut i espantós. La perifèria, llavors, devia constituir-la aquell mur opac. Des del constant muntar i desmuntar de grues dels últims anys fins a l’exposició descarnada de prostitutes menors d’edat a les carreteres […]

Aquí tenim Bellow: “Arriba un moment, cada vegada més sovint, que els artistes se senten envoltats per cabres i micos, sense esperança. Jo estic en contra de desesperar-se per observacions superficials com l’anterior. De fet, mai he parat de buscar la realitat; i sovint la trobo. Desesperar-se només és una manera sofisticada de drogar-se. M’estimo […]

Només una pista al carrer, l’anunci d’un viatge organitzat a Aràbia Saudita en un foli enganxat amb cinta per darrere el vidre. És un anunci passat, els pelegrins van sortir fa vuit dies i no tornaran fins el vint-i-tres. Preu per persona, tres mil tres-cents seixanta euros, tot inclòs. M’imagino les hores de treball immigrant […]