Toni Sala

L’actual crisi econòmica ha coincidit amb els setanta-cinc anys de El carter sempre truca dues vegades. Vol dir que tenim o som a punt de tenir unes condicions ambientals immillorables per degustar aquesta novel·la de l’època de la depressió americana, quan els feliços anys vint eren encara a la vista. Al llibre no hi surt […]

L’altre dia vaig fer quaranta anys. A casa em van felicitar molt, vaig rebre algunes trucades i un parell de missatges al mòbil. Un dels missatges no anava firmat i acabava amb la paraula “petons”. Vaig deduir que venia d’una persona femenina i convençuda que amb el seu número de telèfon ja la identificaria. Amb […]

Tips de robatoris, la setmana passada alguns pagesos van muntar guàrdia de nit al Pla de Grau. Aquells dos puntets incandescents entre els camps foscos són dos pagesos arrupits, fumant, amb l’esquena contra la paret d’una barraca de formigó. Les autoritats els diuen que muntar una vigilància per torns no és legal. Però els pagesos […]

L’afectació suscitada per l’anunci de la mort del vell Floquet de Neu no ha estat, com s’ha dit i repetit, absurda ni ridícula. En Floquet de Neu era pels catalans una mica més que un pobre goril·la blanc. No és un producte de la beneiteria que, d’ençà de la notícia de la seva situació terminal, […]

Una màquina d’espavilar ocells de nit va ser un dels millors llibres de l’any passat en català. Jordi Lara hi va descriure el creixement d’un noi enmig del món sardanístic. No és un llibre sobre sardanes, encara que molta gent s’ho pensi, sinó sobre la creació. Això no treu que llegint-lo accedeixis a un món […]

El quinze de desembre de l’any passat, Magdeline Makola era a casa seva a Livingston, Escòcia, i no esperava cap visita. S’havia preparat la bossa amb el dinar i l’uniforme d’infermera per l’endemà a l’hospital i ja s’havia posat el pijama. Llavors va sentir el timbre. Era Justice, un conegut de la seva edat, uns […]

Fins l’any 1809, el món no va estar preparat per rebre Poe i Gogol. Poe ha tingut molt pes en la cultura catalana que Gogol, no pas menys infernal, segurament més terrible. Poe ens va arribar en francès. Treu el nas aquí i allà. Descaradament a Els sots feréstecs; a Josafat, amb un bany de […]

Dimarts passat, un paio baixava per la vorera del passeig de Gràcia amb bicicleta. Portava uns pantalons curts, uns mitjons, unes sabates esportives i res més, i passava amb la pell tota suada per davant dels aparadors de les botigues de roba, plenes d’abrics estupefactes. El tòpic de la setmana passada va ser el poc […]

“Dec tenir avantpassats espanyols”, em diu una irlandesa morena. Perquè la tardor del 1588, tornant de la derrota, uns 25 vaixells de l’Armada Invencible van naufragar a les costes d’Irlanda, i segons la llegenda d’aquí vénen els “black irish”, els irlandesos morenos. Però l’Armada important per Irlanda va ser la que Felip III va enviar-hi […]

Passa igual que amb les persones. Hi ha llocs que, una vegada coneguts, no cal insistir-hi gaire perquè, més que no amb ells, ens relacionem amb la seva existència. És en aquest sentit que el coktail-bar Cala Banys se m’ha tornat un dels pocs recons imprescindibles del planeta. Per arribar-hi, aparcareu al Passeig Marítim de […]