Toni Sala

La intenció és volàtil. Cinquanta quilòmetres lluny, amb peixos exòtics piulant a les branques. Uns paletes que treballen a la casa del costat espanten els coloms, que normalment fan fora els altres ocells. Donaria dos mil euros ara mateix a qui m’eliminés definitivament aquestes rates d’abocador. Entre aquí i el poble hi ha un enorme […]

Me’l vaig comprar fa una setmana i estic més que encantat. Com és que he trigat tant de temps a arribar al paradís del lector? Si la propagació del llibre digital és lenta és perquè la gent llegeix poc. Però, pels lectors, els avantatges del llibre digital són més grans que els del reproductor d’mp3 […]

Dimoni rampinyaire. No l’he arribat mai a veure, però fa dos dies s’havia deixat el pic al costat d’una gran pedra arran de camí. Ara deu buscar les ruïnes d’algun poblat iber, o ha sentit a parlar d’un tresor amagat. Ha picat a tot volt la gran pedra, com si volgués desfalcar-la, i no pas […]

Catalogació d’alguns dimonis que m’he anat trobant pel bosc. Dimoni tradicional en forma de boc. Mascle que es refrega el membre erecte pel bosc. Embesteix els troncs, munta les pedres, es tira de cap a la garriga, s’embardissa com un desesperat, esgarrapa el terra i es menja els lliris silvestres. No para mai i va […]

Ja fa més d’una setmana i Tòquio encara està amenaçada. Segons els americans, l’àrea de perill per la salut fa més o menys l’extensió de Catalunya; segons els espanyols, força més. Les conseqüències mai les sabrem, en part perquè continuaran moltes generacions després de les nostres. De moment hem pogut veure al descobert la vanitat […]

Una il·lustració de Marc Vicens per Autoajuda per començar l’any (18). I també aquests links distrets a Argus.

Els ulls no poden veure el moviment dels vegetals i veuen estàtues. Si els vegetals tinguessin ulls, tampoc podrien veure el nostre moviment fugaç. Vivim en temps diferents. Entre que el sol surt i se’n va, per l’arbre passa un segon, i un any meu per ell són tot just dos minuts. Si per mi […]

Txernòbil.

No sé si encara es fa. A l’època que Laporta era el president, el Futbol Club Barcelona, amb la Institució de les Lletres Catalanes, organitzava un cop l’any les Lletres al Camp. Es convidava un grup d’escriptors a veure un partit i es repartien al públic uns impresos amb textos d’aquests escriptors, impresos que solien […]

Les garces tenien fama de lladregotes, quan jo era petit m’explicaven històries d’anells deixats a l’ampit d’una finestra que sortien volant, d’atacs a cops de bec per una diadema i de nius que brillaven a dalt d’un arbre plens de monedes i pedres precioses. Però les garces es queden al peu de la muntanya per […]