Toni Sala

què va, ni pel pes. Només saps que serà una pregunta, i que les preguntes engabien fantasmes d’animals lliures que ni existeixen ni existiran, però són l’excusa, com el crani fa de motllo al cervell. Ja et diré la imatge que em va dur al quadre que demanes, és més persistent que el quadre mateix: […]

dediquem a fer una mica d’endreça, a emmarcar un tros de món, donar quatre explicacions a la mirada, de la mateixa manera que els músics ho fan a l’oïda. És anar proveint. Doncs, quan em ve al cap una imatge d’aquestes, i això deu ser, no ho sé, un cop cada mes o cada dos […]

Capvespre. Vidre d’aparador d’una perruqueria canina, decorat amb boletes i grèvol de plàstic. Darrere el vidre, hi ha un caniche blanc sobre una taula, lligat perquè no es mogui del costat de l’assecador. El caniche s’està dret, acabat de pelar i de rentar. Li han deixat un tupè arrissat i una borla de pèl al […]

La manera que em vénen els quadres al cap és la mateixa manera que els ve a molts pintors, a partir d’una imatge que es va repetint i que, t’ho diré metafòricament, és una mena de capsa de parets obsessives – de parets que són fruit d’una obsessió que no et treus de sobre, com […]

Està asseguda amb les orelles dreçades cap a mi. Obre la boca, li penja la llengua i la respiració curta i seguida li fa brandar el cap com si afirmés. Però la porta són els ulls rodons, la llum del fons del pou. Si poguéssim parlar, podríem tenir malentesos, però a través dels ulls no […]

Dijous que ve és el Sorteo Extraordinario de Navidad. Està bé perquè, amb la crisi, la superstició encara és més màgica. Se’m farà un nus a la gola amb els nens cantors. És tan maco, que l’Estat jugui amb nosaltres! Trobaria tan trist que algú es quedés sense una participació, gran o petita! I quina […]

Va ser un capvespre fantasmagòric de dissabte, ja vingut el bon temps i les tardes inacabables – el dia guanyant pam a pam el terreny la nit, trepitjant-la i humiliant-la amb exèrcits al saqueig, el cel ple de violacions i incendis, la foscor sotmesa a la llum, amb traicions encobertes i judicis sumaríssims, parricidis, fraticidis, […]

Me’n vaig atipar. Per què havia de tenir més dret la gossa a gratar els rosers, les buguenvíl·lees, els gladiols, les camèlies, les gardènies, les hortènsies o la gespa purament a existir? Per què la llibertat de la nostra gossa havia de passar per sobre de la nostra? De qui era, el jardí? Vaig fer […]

El primer d’aquest mes, els italians es van trobar a La Stampa una entrevista al president de la Generalitat. Mas els deia que “podem aportar el bon exemple de Catalunya, un tros d’aquesta Europa del sud tan denigrada però que també sap fer les coses seriosament”. El mateix vespre, els catalans vam veure Mas, amb […]

Vaig omplir amb una madeixa de filferro espinós embullat cada forat que la gossa començava a escarbar. Vaig comprar una grana repulsiva que feia una pudor repel·lent i també en vaig tirar als llocs del jardí que començava a gratar. Res va servir de res. Vaig preguntar al veterinari si podria arranar les ungles a […]