Toni Sala

“Quina tarda més esplèndida! Quin cel més blau i quina bellugadissa d’orenetes i falzies en tot l’espai que s’obirava! Qui tingués ales, com elles, per a esbargir-se lliurement pels aires, lluny, pel damunt dels camps i les serres!“ Aquesta primavera passada per aigua és doblement primavera. Les dones porten menys roba i somriuen més, el […]

L’altre dia el Vanity Fair publicava una llista de les quinze pel·lícules més influents dels últims trenta anys, i la llista incloïa Els Soprano. “Si em demanéssiu quina és la millor pel·lícula dels últims trenta-dos anys”, escrivia el crític, “podria perfectament dir Els soprano.” No és cap descobriment. Les multisales s’han anat especialitzant en el […]

A l’IES Lliçà, de Lliçà d’Amunt, l’últim dia de classe abans del Sant Jordi, els alumnes van tenir un recital dels poetes Casasses i Perejaume. No pas de dos poetes qualssevol, d’aquests que et trobes fins a la sopa. Després del recital, van fer de jurat d’un concurs de rapsodes dels alumnes. L’IES Satorras de […]

I de l’exili no se’n torna. Aquests exiliats, per més que tornessin no van readaptar-se mai al món perdut, perquè l’exili, al mateix temps que els havia allunyat – i justament perquè els havia allunyat – els havia permès una llibertat d’esperit i, doncs, un sentit crític pràcticament impossible de mantenir a l’interior d’una societat […]

I arribo al tema de l’exili. El vint és el segle de les grans guerres i, per tant, dels grans exilis. S’ha calculat que al final de la guerra civil espanyola van haver d’exiliar-se un quart de milió de catalans. En altres paraules, la meitat del nombre total d’exiliats espanyols van ser catalans. La gran […]

Al seu dietari, Gaziel apuntava una altra idea de llarga repercussió. Els intel·lectuals espanyols, deia, han deixat d’existir. Des del 36, no hi ha intel·lectualitat: “Una guerra civil només pot superar-se descartant igualment els dos bàndols fraticides que s’abraonaren. En la lluita salvatge entre tesi i antítesi, ha de succeir la síntesi. I aquesta ens […]

Hi ha una curiosa consciència vergonyant respecte el franquisme. La dreta espanyola hi és ambivalent. No vol dir que sigui franquista – quin sentit tindria, dir-se franquista, avui? -, però no li costa gens admetre a dintre seu actituts que només s’expliquen després d’haver guanyat una guerra. Potser el cas més clamorós és tenir en […]

Com que no va passar res d’excepcionalment greu, res d’excepcionalment diferent, els anys anteriors al cop d’estat – que va aturar el procés autonòmic amb una armonització que encara funciona, l’habitual igualació a la baixa -, aquella època de canvi de règim, doncs, se’ns ven avui cada dia pels que van ocupar en aquells moments […]

L’any passat va publicar-se l’epistolari de Mercè Rodoreda i el seu editor, Joan Sales, dues persones formades, com el meu mestre d’escola, abans de la guerra i del franquisme. Aquestes cartes fan part d’una immensa col·lecció d’epistolaris catalans escrits en uns moments que els seus autors no podien comunicar-se a través de les publicacions perquè […]

El franquisme em va afectar també en camps més subtils. En una època tan políticament remoguda com la transició espanyola, no recordo haver sentit mai els meus pares parlar de política. Estic segur que és una vivència corrent a la meva generació, almenys entre els fills de famílies no implicades directament en la política, que […]