Toni Sala

Abans de la guerra, el Maresme havia estat dels paisatges més prestigiosos de Catalunya. Els noucentistes hi trobaven l’equilibri clàssic que volien pel país, un paisatge a mesura humana, de turons petits, valls i poblets, abarcable, domèstic i delicat. Això pot tenir a veure amb el fet que l’any 1922 una de les primeres biblioteques […]

L’esforç, en si mateix, és un valor? Sense l’esforç cap valor no s’aguanta. De manera que l’esforç és previ al valor. Quin esforç no deu haver hagut de fer McCarthy per anar tant a la seva. Blood meridian, la matriu, el seu llibre, va quedar allà escrit, però sembla que és ara, cada vegada més, […]

El pis és ple de pintures, llibres, discos i col·leccions d’objectes. També és ple de fusta; el parquet, els mobles. I després hi ha flors en gerros, en testos o en els quadres que pinta Maria Girona. La paret del menjador l’ocupa un fresc d’Albert Ràfols-Casamada, d’un marró de color de fusta, amb algunes figures […]

“El millor de la caiguda del mur al Berlín oest,” m’explica la Monika, mentre passegem per Leipzig, “va ser l’endemà. Al Berlin oest estàvem com empresonats. Per anar al camp, havies de fer cent cinquanta quilòmetres. Va ser increïble, perquè si vols descobrir una cosa nova normalment has de fer milers de quilòmetres, i de […]

Hauria de representar-se més, encara, d’actual que és. És actual perquè està posat en el camí d’Henrik Ibsen i Arthur Miller, que vol dir del realisme teatral. Només el realisme aguanta. Devia ser un home fort, Guimerà, que venint del romanticisme dels jocs florals i de la poesia, aconseguís sortir-se’n i traslladar els seus drames […]

En solidaritat amb la vaga, em salto per una vegada el mutisme dels dijous.

A l’hora de triar caixa, no tot és la llargada de la cua, també hi ha la llargada dels dits de la caixera o d’uns cabells rossos sobre l’uniforme vermell. O, encara millor, aquest caixer somrient, l’únic mascle a les caixes, però amb el vigor i l’alegria dels vint anys. Quedem per prendre un cafè. […]

Uns parents tanquen una petita empresa de mecanitzats del sector del motor. Una taller subsidiari de fàbriques més grans. M’han demanat que tiri unes fotografies abans del desmantellament. És una nau en un polígon industrial, un polígon com el que té cada poble. Retrato l’oficina buida i la nau atapeïda de màquines, el terra de […]

Darrere els millors textos del vint català, d’una o altra manera hi ha sempre l’ombra de Carner. En Pere Calders no pot ser més òbvia. Com a continuador d’una manera de fer civilitzada que cada dia haurem de reivindicar més, perquè ens hi reconeixem, Calders és a les trinxeres. Però és un autor tan desigual. […]