Toni Sala

D’aquestes naus del Fibracolor no en quedarà res, ho arrasaran tot i ho faran tot nou. Dijous farà anys: jo vaig entrar a la Fibra el tres de març de 1963. Hi vaig treballar trenta-vuit anys, de cap de secció i director de producció. Per què es va posar aquí a Tordera? Hi havia una […]

Ara al passeig he vist al cel la taca aquella de petroli d’estornells. Tota una pista de circ. Aquest any cap regiment d’estornells ha fet estada al canyissar del jardí. Una llàstima, perquè venien al vespre, vinclaven les canyes i al matí allò era una piuladissa. La nevada de març els devia espantar. El cas […]

Els moments de clarividència fan la sensació de ser definitius. És típic de l’infern. No pots fer-te’n enrera. Encara que són moments curts, si mirem el rellotge, i no duren més de tres dies ni que hagi de ser per un final dràstic com el de la dona que fa un mes va saltar. Jo […]

Doncs dijous a la nit jo conduïa pel Cap de Creus, per allà a cala Montjoi, pensant en El Bulli Fundation que s’inaugurarà el 2014, i de cop se’m va parar el cotxe. Cosa estranya d’entrada, perquè el cotxe és nou i duia el dipòsit ple. Vaig intentar arrencar unes quantes vegades i al final […]

És el paper que t’adjudiquen a l’entrada de la disco. Mantenir una veritat contra les altres: si viure fos de franc tampoc valdria res. No, que tenim la ciutat assetjada. I la consciència del desig de rendició. D’això en sabem molt, els catalans; tant com de lamentar-nos i rellepar-nos les ferides. Però has d’aguantar i […]

Comença a fer dies que el temps s’ha organitzat perquè jo no pugui sortir. Faré inventari, doncs, dels arbres que veig per la finestra. Punta d’avet, capçada negra d’alzina, xiprer, llimoner amb dues llimones, plàtan espinós, vertical, barnilles d’una mèlia, palmera baixa i lletja, xicranda, morera. Tots tan adormits com perillosos. La mèlia és l’arbre […]

Cada any, per aquesta època, m’enduc el nano al Parc de Desconnexió. Explico als familiars i amics que anem a Disney World París, carrego els ordinadors portàtils al cotxe perquè ningú sospiti res i marxem. És pel seu bé. Si no se’n va de la llengua a l’escola, els mestres no ho sabran i no […]

Per això que la palada diària de retòrica ja m’hauria de ser indiferent. Si la tinc més que vista. I no és tan dolenta, la retòrica, la gasificació de la consciència, ens fa de pell, de contenidor. Cada mort defineix una vida retòrica. Davant del cos present, s’acaben els dubtes. Mil·lenis de retòrica a passeig. […]

La creativitat, la imaginació, és que no es poden acotar, són creatives, són imaginatives. Són l’energia que circula, no es creen, no es destrueixen, fugen d’entre els dits com si tinguessin escates. “La inspiració no depèn de la voluntat”, apunta Ruyra, i no hi ha ofici més incert que el creatiu, i rumiar-hi és una […]

Noè dormia la mona i el hàmster va entrar d’esquitllentes i a l’últim moment. Va ser un polissó tremolós i sociable. Li acostes el dit, se’l ve a mirar i te’l mossega. Menja de tot. A casa ja hem experimentat amb l’enciam i el pa amb formatge. Fa uns altres horaris que jo. Es passa […]