Paisatge, literatura i perifèria (7)
Dimecres, Desembre 22nd, 2010Així acaba Marines i boscatges: “Vét allà l’antiga pedra druídica, l’altar carregat amb la seva víctima immaculada, sagnant, exànime. La naturalesa s’entenebra al contemplar la seva obra de destrucció. El tro de la ressaga s’aixeca com un cant funeral. I jo no trobo consol sinó figurant-me que estic en la muntanya del Calvari, i que […]