Toni Sala

A Sant Feliu de Guíxols en diuen un bot. Són barques d’uns cinc metres, ni xaiques ni llauts, que la gent del poble feia servir per anar a barquejar o a pescar. Fa cinquanta anys, quan van construir la Thalassa, en aquesta platja n’hi havia un fotimer. Casa sí, casa no, tothom tenia el seu […]

Hi ha qui ha descobreix Déu en una mirada, hi ha qui el descobreix fent submarinisme i hi ha qui se’l troba a la barra del bar. Més generalment, Déu se’l troba als inferns. Allò era música màquina, pur ritme mecànic, i també se sentien xiulets, aplaudiments i cridòria. Era un divendres a les sis […]

Un plaer de l’agost: conduir per carreteres de la Selva amb el vidre abaixat, en hores de poc trànsit. Terra remoguda als camps. Vapor sec de les plantes. Enormes bales de palla sobre el rostoll del camp segat. Abans eren més petites i rectangulars. Ara són cilindres curts i gegants. Abans s’aguantaven les unes amb […]

“La Plaça Reial…”, em diu, quan arriba. “M’hi passava mitja vida.” La Plaça Reial sembla al marge dels canvis de la ciutat, però l’any 1987, per comptes d’aquestes cadires fixes de disseny aquí hi havia bancs de pedra, i era el lloc de trobada d’una colla de punks. Punks d’entre quinze i trenta anys, amb […]

Tornava de Bellaterra amb un meu conegut. A la ràdio només es parlava de com aniria tot després de la relliscada de Maragall amb l’acusació del tres per cent. Jo conduia el cotxe. Ens havíem perdut per Cerdanyola i la primera noia que vaig veure vaig acostar el cotxe a la vorera i vaig demanar […]

Hi ha maneres diferents d’apoderar-se de la realitat. Els artistes la transporten a la tela, al paper o a l’escenari, però, com més n’extreuen, més n’hi tornen. Barcelona avui en dia (Editorial Empúries) és el títol de l’obra catalana completa de Robert Robert que acaba de sortir en edició d’Enric Cassany, un retrat d’època agut […]

Més d’una vegada ha passat, anant en cotxe per algun carrer o carretera del país, que quedem sopresos per la presència destacada d’un element nou en el paisatge. L’última cop que vaig passar per aquí, ens diem, fa cinc o deu anys, això no hi era, i no sembla pas que hi fes cap punyetera […]

El millor cantaor del moment té una veu operística i bovina, troncal, amb una plenitud que no li ve de l’energia immediata sinó de l’energia corporal i sorda, del cos sencer. És una veu de la terra, dels secrets sota terra, dels ossos. Enrique Morente s’ha anat aprofundint amb els anys i cada vegada poua […]

Material estival. Fa cinc anys, van haver d’evacuar la comissaria dels Mossos d’Esquadra del meu poble. Tenia a veure amb un lladre que s’havia autoinculpat feia uns dies. El van anar a detenir i el van tancar al calabós. Poc després, els mossos van començar a sentir unes picors, unes pessigades. Eren puces. Van haver […]