Toni Sala

Travessàvem una esplanada recta com la trajectòria d’una bala i el vagó semblava quiet. Passàvem cases, camps, arbres, carreteres amb cues de cotxes, camps de gira-sols, estacions. De tant en tant una post, un arbre o un grup de cases eclipsaven la llum i llavors feia fred. Qui tenia ganes de viatjar, amb aquell sol? […]

Com l’any passat, dedico l’últim article d’aquest dos mil deu a repassar l’any sense consultar internet ni diaris, per veure què n’ha quedat en mi. El lector pot mirar si compartim els mateixos records. No tinc gaire memòria o tinc un cap molt selectiu, però això no és problema: l’excés d’informació fa que per orientar-nos […]

Tornem a la literatura universal. Aquest paisatge de frontera, perifèric, ara mateix el trobaríem en novel·les d’autors de tan de pes com Roberto Bolaño, Cormac McCarthy o Jim Harrison, aquests tres curiosament amb una fixació amb la frontera mexicana amb els Estats Units, que ara mateix – tot i que ve de lluny – representi […]

Així acaba Marines i boscatges: “Vét allà l’antiga pedra druídica, l’altar carregat amb la seva víctima immaculada, sagnant, exànime. La naturalesa s’entenebra al contemplar la seva obra de destrucció. El tro de la ressaga s’aixeca com un cant funeral. I jo no trobo consol sinó figurant-me que estic en la muntanya del Calvari, i que […]

L’altre dia vaig acompanyar la meva filla a una gran superfície comercial. Al mig del passadís ple de botigues de roba hi havia una taula de compra-venda d’or. Surts de casa amb l’aliança d’or, tornes a casa amb l’abric nou. En cinc anys, el preu de l’or s’ha triplicat. A trenta mil euros el quilo, […]

Després d’aquest moment dolç d’unió de la persona amb el paisatge, de centralitat del paisatge, Maragall té dos grans hereus, que són Joaquim Ruyra i Víctor Català. Són dos escriptors terratinents, propietaris, tots dos han jugat amb la pintura i tots dos descobreixen que la naturalesa, que el paisatge que un mateix representa no és […]

A finals del XVIII comencen a haver-hi textos de Goethe i sobretot de Wordsworth que reflexionen sobre la naturalesa i la descriuen. Al “penso i per tant existeixo”, Rousseau hi havia oposat un “sento, llavors existeixo.” Tot el dinou hi ha un atansament a la naturalesa a través dels sentits, perquè és allà on pot […]

…

La vaga de controladors també va tenir efectes inesperats; per exemple, l’empatia amb què es va decretar l’estat d’alarma i militarització dels aeroports ha despertat més d’un independentista de saló, d’aquells que van dient que Espanya mai no enviaria els tancs, etc. Un altre efecte inesperat, molt més important, va ser poder contemplar el sostre […]

No conec una història del paisatgisme en literatura, i en canvi sobre el paisatgisme en pintura se n’han fet forces. Hi ha un llibret de finals dels quaranta de Kenneth Clark que es diu Landscape into Art, una anàlisi de l’evolució del paisatge a la pintura, però ens pot ser útil també per la literatura. […]