Toni Sala

Quan he tornat a veure Porcel, des de llavors? Vaig poder convidar-lo a grups de lectura que organitzo en biblioteques. Va venir a Tiana i a Mataró a parlar dels seus llibres. En tinc molt bon record. S’explicava esplèndidament i el públic s’hi sentia molt a gust. Gens de fantasmades, al contrari. Després va venir […]

Per què tristesa, doncs? Potser perquè va recordar-me un meu avi, un home de procedència humil que va aprofitar el naixement del turisme per fer quatre calés i a qui en definitiva dec l’haver tingut estudis i estar ara mateix aquí picant a l’ordinador. En ell vaig veure la mateixa necessitat d’adulació que veuria anys […]

La llàstima és una de les males arts que gasta l’autopermissivitat. Sentim llàstima per algú i això ens dóna uns drets automàticament. La llàstima per la indefensió dels fills, la llàstima per l’estupidesa d’algú, la llàstima pel coix ens col·loca en una posició superior. És molt útil. Com que té els contorns poc definits, ens […]

El meu següent encontre amb Porcel el tinc documentat, perquè va ser per una entrevista per El Punt. Escric cada dissabte un petit article per aquest diari. Em donen tota la llibertat del món, i em va semblar que una entrevista a Porcel seria interessant. Vaig agafar el tren fins a Vallvidrera, vaig caminar per […]

Saltem-nos uns anys. Jo havia tret la Petita crònica d’un professor a secundària i Goril·la blanc. Per una necessitat que periòdicament tinc d’arrencar-me a córrer i fugir d’aquest món de mones, em vaig trobar trucant a la porta de Porcel, per mirar si ell podia col·locar-me en algun lloc a l’estranger. Algun lloc a l’estranger, […]

S’han de tenir totes les taules del món per sortir a l’escenari i trencar de cop la barrera que de vegades converteix un concert de jazz en una projecció de cine. Dee Dee Bridgewater ja va entrar ballant, i va dir: “Sisplau, no us quedeu clavats a la cadira. Em fareu feliç si us aixequeu”. […]

L’article de Pagès va sortir naturalment a El Periódico. Tot això que he dit fins ara, però, contradiu un article perfectament redactat de l’editor de Porcel en el moment de la seva mort, Emili Rosales, aparegut al suplement cultural de La Vanguardia, diari que mai en tota la seva història s’havia abocat com aquest cop […]

També per aquells temps, Porcel va rebre alguna mala crítica de persones de la meva generació. Gent que s’estrenava en la ressenya va foguejar-se amb Porcel. Va tocar-li ser la babota dels nostres, però hi tenia prou experiència, ja s’ha vist. Un escriptor jove que llavors treballava corregint per editorials presumia d’haver pràcticament escrit ell […]

Però Porcel llegia o, més probablement – i ja és molt – fullejava els autors joves. Vaig fer-li arribar a través de l’editorial el llibre Bones notícies. No sé si va llegir-se’l, però sí que va elogiar-lo en alguna columna. M’ho va fer saber per algú altre uns dies abans. Bones notícies va sortir amb […]