Toni Sala

Aquest article ha estat elaborat a partir de materials internàutics Deien que els catalans érem gent treballadora i discreta. Sabíem què costava guanyar diners i trobàvem de molt mal gust fer-ne ostentació davant dels menys afortunats. Era una inèrcia que venia de lluny. Per sort, amb coratge i talent, gent com Salvador Sostres va modernitzar-nos […]

Porcel va deixar començada una novel·la que havia de dir-se Els gegants. D’aquesta novel·la només en va escriure un capítol. Bé, a la cinquena pàgina diu el següent: “L’home s’incrusta en el misteri interrelacionat i intercanviant de la Natura, l’anterior a les quadriculamentes.” Està dient allò de la metàfora del tractor. L’home, abans de la […]

Ara abans d’entrar comentàvem amb l’Emili Rosales que sembla que faci mil anys de la mort de Porcel, i tot just va morir-se l’u de juliol passat. Vol dir que el buit que ha deixat és notable. Fa tres anys, el maig del 2007, vaig participar en una jornada que va fer-se a la Pedrera […]

Fa mesos, van convidar-me a un col·legi públic a parlar d’un meu llibre, Goril·la blanc, les falses memòries d’en Floquet de Neu. A través d’elles i d’unes diapositives vaig mirar que els nens es fessin una idea de la nostra proximitat amb els grans simis, què signifiquen els zoos i els problemes que comporta la […]

Per mi, la pintura d’en Josep de ca l’Estrany està tan lligada a l’alimentació com les maduixes que planta. La trobo llaminera i fruital, dolça, delicada i d’unes suggestions molt íntimes. Ve d’un desplaçament pictòric alliberador, com si cavant a terra en Josep hagués obert un pas perquè la matèria sortís de si mateixa. Sortís, […]

Sabent que en Josep de ca l’Estrany servia les maduixes al restaurant de la Ruscalleda de Sant Pol se’m va presentar una pregunta. Ni en pintura he menjat al Bulli, ni m’han convidat mai al Sant Pau. De fet, imaginar-me que al Maresme es cuinen idees com ara uns canalons amb la carn a fora […]

Dijous, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols va retirar les funcions al regidor Pere Luque. Luque és un d’aquests constructors que van fer fortuna amb la bombolla immobiliària. Va crear un grup polític local i va treure una regidoria. He seguit pels diaris les seves aventures, propiciades pels partits polítics tradicionals. Luque sap anar per […]

Als anys del gran negoci immobiliari, els cuiners van adaptar-se a una clientela nova. Tothom anava gras i mantenir la figura era un luxe d’hores de gimnàs i crema cara, operacions estètiques i caps de setmana en balnearis. Els cuiners havien de trobar la manera de treure pes a les balances dels nou rics i […]

  Cada dia agafo el mateix tren a plaça Catalunya. Ella se m’asseu a davant i tinc la mitja hora més intensa del dia. Cada detall és perfecte, com si ella l’hagués triat per mi o jo l’hagués triat per ella. Baixa a Sitges. La segueixo d’amagat, i agafem el primer tren en direcció a […]