Toni Sala

En el fons del fons del fons, no sé si s’ensenya a llegir. És com escriure: s’ensenya a escriure? Es pot ensenyar a escriure? Se’n pot aprendre. Però, ensenyar-se’n? Seriosament? No ho crec. Es pot fer que una persona tingui uns gustos concrets? Es pot acompanyar, es pot agafar del braç algú que et tingui […]

Llegeixo Llull com una obra de gènere, és a dir, no espero pas que em sorprengui, me’l faig a mida, sé les parts que m’he de saltar, on trobaré el que m’agrada, i anar fent – com un Simenon, un Veloso o un Woody Allen. “Com sia covenient cosa que home sàpia què és home, […]

La cinta blanca m’ha semblat un Haneke més arrodonit i menys transgressor, més civilitzat, de vegades ratllant la postaleta – no hi fa res si volgudament –, però inquietant com sempre, serenament inquietant, diria, que ja és dir. Tothom hi ha vist Dreyer i Bergman, el pastor protestant i el nord i la neu i […]

L’ermita de Santa Caterina Santa Caterina és un cas excepcional de paisatge literaturitzat que es manté intacte. Pot arribar-s’hi des de Bellcaire, però més val fer el camí sense asfaltar paral·lel a la carretera, un camí de carro amb els camps de l’Estany a la dreta i les parets seques i les pinedes i dunes […]

Encara que Caterina Albert va mantenir un contacte permanent amb la ciutat, la part principal dels seus textos surten de l’Escala. El pseudònim Virgili Alacseal – l’Escala a l’inrevés – és anterior al de Víctor Català. A l’Escala són conscients del pes universal de l’escriptora, i el rastre pot seguir-s’hi fàcilment. Els Albert són una […]

No ha nacido, ni se le espera, el español que valga más que otro ( José Bono – 6/XII/2009) Em van dir que li dedicarien una mostra i un catàleg i ja vaig imaginar-me’l estirat a dintre un taüt, maquillat de blanc i retratat per promocionar l’exposició. Em vaig equivocar perquè era una broma massa […]

Verdaguer ens diu al pròleg que Al cel és conseqüència de les Flors del Calvari, “germà d’aquelles aspres queixes i fill d’aquelles penes i dolors.” És així que se l’ha de llegir, com la destil·lació d’un llibre que parlava de les espines de la vida terrenal, dels dolors del martiri d’un poeta que podia ben […]

L’any dos mil dos, la celebració del centenari de la mort de Verdaguer va promoure una relectura i posada al dia de la seva obra. La categoria de Verdaguer s’havia anat encongint per culpa d’uns prejudicis antireligiosos inversament proporcionals al coneixement dels seus escrits. A la universitat mateixa, els professors et confessaven que no s’havien […]

Consideracions sobre Joan Laporta i el nou independentisme català Vaig pujar a Pedralta a buscar pinyes seques, que van molt bé per encendre foc. Vaig caminar i anar omplint la motxilla, i quan tornava al cotxe, darrere d’unes roques vaig descobrir una màquina d’escriure, una Olivetti Línea 98 d’aquelles grosses, molt ben conservada per l’edat […]

A primer cop d’ull és el Gabriel de sempre, tan prim i amb els cabells llargs. Tots ens hem mantingut fidels als cabells llargs, cap se’ls ha tallat simbòlicament. Ha agafat una cadira i s’ha assegut a taula. He tornat a apagar el llum general perquè no em vegin el pas insegur mentre m’acosto a […]