Toni Sala

Llegint un pròleg del doctor Joaquim Molas em trobo aquesta frase referida a Mercè Rodoreda: “malgrat l’intimisme de Viatges i Flors, no cau mai en el parany descordat de l’autobiografisme.” El parany descordat de l’autobiografisme és un sintagma molt adient en qualsevol blog. Em pregunto si com suggereix la frase l’autobiografia té més risc de […]

Com que som optimistes tendim a pensar més en l’any que ve que en el que s’acaba. Però amb l’edat fins i tot això deixem córrer perquè sabem que la il·lusió dels bons propòsits durarà poques hores. Més val doncs passar comptes amb l’any que s’acaba. La nostàlgia encara no ha tingut temps de posar-s’hi […]

He abraçat la família, he sopat i me n’he anat al llit. Eren les nou del vespre. Després d’haver conduït (descalç) tot el viatge de tornada estava convençut que m’adormiria de cop. Fa tres hores que dono voltes al llit. És mitjanit i no hi ha manera. Cap a la una em començo a preocupar. […]

Semblava que havíem de reposar una setmana seguida però a les set ja érem tots aixecats. Culpa de l’excitació. Y encara dorm, té l’esperit tranquil. Esperant l’hora d’esmorzar camino descalç fins els límits de Benasc. Tinc els peus inflats i llagats i no duc sabates de recanvi. A part d’això em sento agraït de tornar […]

Ja ho aviso d’entrada. Pot ser que barregi coses en aquest article. El cas és que dilluns feia molt mala mar, a la ràdio parlaven d’onades de fins a sis metres i no m’ho vaig voler perdre. Vaig saltar unes cintes de plàstic que els municipals havien posat perquè ningú passés pel camí de ronda […]

Al càmping no hi ha cobertura pels mòbils, ni cabines, ni recepció. Un matrimoni de campistes francesos tenen una tarjeta amb els telèfons d’un parell de taxistes. No acaben de creure’s que haguem baixat a peu des del refugi de dalt. No insistirem, de fet hem baixat des de dalt de l’Aneto. En algun moment […]

Camino sobre brases però no fan llum. És de nit. De tant en tant topo amb una pedra i és pitjor que si  aquesta pedra s’hagués desclavat sola i em martellegés quinze o vint vegades qualsevol dit del peu, o si algú amb una navalla m’aixequés de cop les tapes de les ungles. Fa cap […]

En moments de descomposició ens escoltem molt més qui parla honestament. Per això els últims mesos ha anat emergint la figura pública de Joan Solà. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida, vicepresidència de l’IEC, discursos als Parlaments català i europeu, contínues reedicions del seu llibre Plantem cara… […]

L’últim autobús era a les set. No hi ha cobertura telefònica. No podem trucar un taxi. Sospesem si quedar-nos al refugi. És ple. Ens tocaria dormir al ras sense sacs. Decidim baixar a peu per la pista forestal. Aviat fosquejarà.

Però la meva germana ha tingut mala sort. La meva germana ha trobat feina a Mallorca. A la meva germana li havia tocat una iaia de noranta anys que tenia molt mala leche com diuen aquí i hi va durar tretze dies i ha tornat cap a Barcelona. Després aquestes monges li havien trobat una […]