Toni Sala

L’exili explica la literatura. La literatura catalana és en part conseqüència d’un exili; l’exili català també és conseqüència de la literatura. En aquest rull, polint-se als giravolts, viu la nació. No deu ser tan casual que el fundador i el refundador de la literatura catalana fossin homes en què la fe religiosa i la fe […]

Deu semblar estrany que hagi començat parlant de les divergències entre aquests dos escriptors. Ho faig perquè em sembla que les trajectòries de Gaziel i Carner tenen alguna cosa a veure. En tots dos, l’exili és determinant per entendre el sentit de la seva obra, bona part de la qual, com no podia ser d’una […]

L’any 1959 l’Editorial Selecta, la mateixa que va publicar a partir de la postguerra tots els llibres de Gaziel, va editar un volum d’homenatge a Josep Carner, que aquell any feia setanta-cinc anys. La preparació d’aquest volum havia començat sis anys enrera, i això dóna una idea del prestigi que tenia la figura de Carner […]

En altres històries, la gent no és tan susceptible. Però, quan us demanen l’edat, equivoqueu-vos d’un número, tot just per culpa d’uns mesos: ja veureu com salten. No ens coneixíem. Vam donar-nos la mà. Em va repasar de dalt a baix: “Veig que et mantens molt bé, per l’edat”. Vaig pensar: “sapiguessis, per dintre”. Però […]

Fa alguns dies, la tranquil·la ciutat de Cerdanyola del Vallès va despertar-se horroritzada. Havia aparegut un Pare Noel escalador penjat de la barana de ferro d’un balcó. És a dir: penjat pel coll, girant sobre si mateix en el buit, a sobre la vorera. És una idea. El cable del fil musical nadalenc, per exemple, […]

Per preparar l’article pel Punt sobre Josep Maria Flotats i l’obra Stalin ( al Tívoli, fins a Reis ), vaig demanar hora a l’actor. Vam quedar al vestíbul del teatre i vam seure en una taula del bar. Flotats s’acosta als setanta anys i en té el coneixement, i potser per això em va sorprendre […]

Pels que a mitjans dels anys vuitanta passàvem per l’adolescència, l’arribada de Flotats a Catalunya va ser com si, inesperadament, s’hagués obert de bat a bat una gran porta al descobriment del plaer del teatre clàssic, del teatre de veu i de text. Per sobre de les interpretacions que ha anat fent i de les […]

El dia és un vaixell que avança dissolent-se, i és un gran arbre immemorial la nit. Les fulles de la nit fan fresses imperfectes, angoixa, sospita i neguit; la soca, encoixinada de molses, ens convida a abandonar-nos, contra d’ella, a un poc d’oblit. I, quan ens veuen en el son, treballen les rels i, com […]

Com que pertanyo a la generació que pertanyo, em sento obligat a començar dient una obvietat, que és que Carner també és una pedra de toc sobre l’estat de la nostra cultura. La valoració en què se’l té em serveix sovint per fer-me una idea de com estem, i, doncs, em fa de contrapès al […]