Toni Sala

Llegeixo que amb la crisi han augmentat els petits furts. Puc corroborar-ho. Fa un mes vaig visitar un monestir amb la família. Un monjo ens va ensenyar aquell recer de pau i vida retirada. El refectori, l’hort, el taller. Vaig veure un cartellet, per mi sorprenent, que deia «recordeu-vos de resar». Llavors un altre monjo […]

Ja és prou difícil aïllar qualsevol element, i encara ho és més separar la música de les realitats que acompanya, físiques, com ara paisatges o llum, o realitats que no es mesuren, com els records o les emocions. La música fa com el gas, que s’adapta a l’espai que ocupa, ja sigui en una habitació […]

Ens han tornat a tots turistes. Ara per entrar a la catedral de Girona em claven quatre euros. A la taquilla hi ha vitrines amb objectes de regal, llibres inclosos, però no hi sé veure Josafat, que aquest any compleix la centúria. I això que, com va escriure Aurora Bertrana, la filla de Prudenci Bertrana, […]

És molt semblant a un hivernacle de maduixes, però per comptes de files de maduixeres hi ha tancats de paret baixa, plens de trèvols i cargols. Es diu Helicargol, és a Sils i m’hi fa de guia l’amo, Jordi Ramos, vint-i-vuit anys, dedicat a la construcció fins fa un any, quan va muntar aquesta granja […]

El funcionari municipal em diu: “per fer avançar l’expedient, t’aconsello que et posis d’acord amb tal persona. És amic meu, vam estudiar junts, remena per l’Ajuntament i es troba en una situació semblant a la teva.” Tanco la llibreta plena de noms i fletxes i interrogants que he anat omplint durant la reunió i me’n […]

Va començar seguint Rodin, amb figures que sortien de la matèria, va esculpir unes voluptuositats fèrtils i primitives, però alhora va fer la Petita màscara amb floc (1907), primera d’una sèrie de màscares que aprofitaven l’ombra delicada i esvelta de la xapa –els flocs metàl·lics tornats celles i cabells rinxolats–, i va arribar un moment […]

«A Josep Colls, que porta pedres d’una banda a l’altra, que trasbalsa terrenys, i els allisa. Amb admiració i amicalment, M. Rodoreda. Romanyà, maig del 1979.» No sé com dir-ho, es feia estimar. Era una santa, era una dona que d’allò. Jo vaig estar vint anys allà amb l’excavadora, a Romanyà, Vallrepòs, Font Picant, que […]

“Té uns cabells vius com les plantes després de la pluja,” em diu Pere Alga, rematadament enamorat de Marta Dreta, una veïna d’escala. Fa quinze anys que viuen al mateix replà, i tot just ara ha descobert la gran vitalitat de la garriga espinosa que aquesta dona té per cabells. I ho ha descobert perquè […]

El xiringuito va obrir un dels últims dies de maig, però no és fins ara, quan la calor ja pesa, que acabo fent-hi cap. Una barra de fusta sota l’empostissat metàl·lic que sosté planxes de plàstic, ondulades. El plàstic filtra l’escalfor, l’estova, però vaja, no fa cap mal a una bona cervesa. Assegut a la […]