Pineda de Mar
Abans de la guerra, el Maresme havia estat dels paisatges més prestigiosos de Catalunya. Els noucentistes hi trobaven l’equilibri clàssic que volien pel país, un paisatge a mesura humana, de turons petits, valls i poblets, abarcable, domèstic i delicat.
Això pot tenir a veure amb el fet que l’any 1922 una de les primeres biblioteques noucentistes fetes per la Diputació fos posada a Pineda de Mar, literalment entre els camps de pagès. L’estat actual d’aquella biblioteca fa caure l’ànima als peus. És com un correlat del desastre de l’evolució del paisatge maresmenc. Perquè el paisatge és una qüestió de cultura. Que, amb un local esquifit a banda, els 25.000 pinedencs d’avui encara hagin de funcionar amb aquesta petita biblioteca de l’any 1922, quan eren 2.000, és tan trist que no es pot explicar.
Pineda de Mar és un de tants pobles que els últims temps hi han crescut sobremanera, a cavall de l’especulació urbanística. Els anys de les grues s’hi han acarnissat i hi ha hagut els consegüents problemes d’infraestructures i suburbialització. Quan semblava que la crisi immobiliària ho aturaria, però, com un final de festa, acaba d’aprovar-se per Pineda una de les Àrees Residencials Estratègiques més grans de Catalunya. Dos mil pisos de cop.
És tan trist que no es pot explicar. Em passejo per Pineda i només veig cartells de pisos en venda. Quina sensació de contrasentit i fugida endavant. Les vendes cauen en picat, les immobiliàries tanquen, el país és un gruyere de pisos buits i nosaltres què fem? Més pisos. Com si no n’hi hagués prou. Pensar en ajuts per comprar-ne de ja fets i evitar, per cert, els guetos, no deu ser cosa del sentit comú.
Segons el conseller Joaquim Nadal, amb les Ares s’aconseguiran pisos a preus accessibles i s’activarà el sector de la construcció. El segon motiu reforça l’opció depredadora de la nostra economia, sense complexos: turisme i construcció. El primer motiu fa que em demani quines mesures va prendre cap govern durant els anys de les grues per evitar una bombolla – eufemisme per negoci piramidal – sostinguda en el fons en la pressió dels de baix per tenir casa. Poseu-vos a especular amb el pa i veureu com creix, durant uns anys, l’economia. És clar, us diran, el problema dels ajuntaments és el finançament. Llavors, per què no hi ha més protestes? Fa por que de vegades la política local no sigui un tràmit per arribar a un escó, qui sap si a una conselleria.
Un dels encants del Maresme era aquesta comunió de la muntanya i la mar. Ara entre muntanya i mar hi ha un mur de formigó. Quedaven alguns espais que encara permetien contemplar la proximitat d’un turó amb una ermita mentre et banyaves a mar. Els ecologistes diuen: ara Pineda de Mar serà el primer municipi de l’Alt Maresme amb tota la façana marítima edificada. Jo els afegeixo una vella cançó: all in all its just another brick in the wall.
Alguns municipis han fet referèndums i han tombat les Ares. A Pineda no hi ha hagut referèndum, tot i les proporcions de la seva. Diumenge passat, El Punt publicava una entrevista amb l’alcalde, que deia que amb l’Are Pineda encara hi sortia guanyant. Deia: hem aturat mals pitjors. Quina cosa més trista. Dos mil pisos més i encara es demana que aplaudim. Pineda, deia l’alcalde, està deixant de ser un poble per ser una ciutat. Molt bé. La pregunta és per què. En benefici de què. Potser en la resposta d’aquesta pregunta hi trobaríem els motius de fons de l’actual crisi.
( 28 de març del 2009, El Punt )
Abril 1st, 2009 at 12:59 pm
És tan cert com trist. I ningú – o quasi – protesta. Doncs tenim el que ens mereixem.
Excel·lent article.