Toni Sala

No havia estat mai al Louvre. És el museu humiliant, una magatzem inhumà, com internet, un vòmit de verges i sarcòfags, gerres i sàtirs i sant sebastians. Necessitaries trenta ulls, vuit cames i mil dies per donar-hi a l’abast. No m’estranya que un sol quadre el domini com si fos Lluís XIV, i de cap [...]

Cada any, per aquesta època, m’enduc el nano al Parc de Desconnexió. Explico als familiars i amics que anem a Disney World París, carrego els ordinadors portàtils al cotxe perquè ningú sospiti res i marxem. És pel seu bé. Si no se’n va de la llengua a l’escola, els mestres no ho sabran i no [...]

“Korneyà són tres lletres, KNY pa’ la penya… Aquí els seus habitants tenen més cua que les rates… Aquí la roba dels diumenges, nena, és un xandall… KNY, capital del cinturó roig del Baix Llobregat, la veu present se sent, tot i que sempre ens l’han negat… Un polígon industrial que no ens ha tret [...]

Aquesta vegada he sortit als afores. He anat a comprar a una superfície comercial amb bicicleta i motxilla. M’he aturat entre uns descampats. Fa un parell d’anys, van convertir aquest camí en un carrer ample i asfaltat, amb rotondes gegants a tocar una de l’altra. Tot això havia d’urbanitzar-se i ha quedat per fer. És [...]

Hi ha més coses al cel i a la terra que les que la teva filosofia ha somiat. Per exemple, un parell de contenidors encarats a la planta baixa d’un casalot neogòtic d’Olot. Són contenidors sense parets, només els caires de ferro, i emmagatzemen centenars de figures humanes en dos nivells. Les de dalt són [...]

Sembla que els primers paisatges pintats van ser a l’edat mitjana, i que eren jardins emmurallats. L’exterior quedava amagat darrere els murs, desconegut i espantós. La perifèria, llavors, devia constituir-la aquell mur opac. Des del constant muntar i desmuntar de grues dels últims anys fins a l’exposició descarnada de prostitutes menors d’edat a les carreteres [...]

Només una pista al carrer, l’anunci d’un viatge organitzat a Aràbia Saudita en un foli enganxat amb cinta per darrere el vidre. És un anunci passat, els pelegrins van sortir fa vuit dies i no tornaran fins el vint-i-tres. Preu per persona, tres mil tres-cents seixanta euros, tot inclòs. M’imagino les hores de treball immigrant [...]

Com detritus de la riera que cobreix, fa mig segle que la plaça va acollint immigrants. A un costat hi ha les cases dels autòctons de sempre; els altres tres són de pisos amb marroquins, algerians, gambians, senegalesos, dominicans, colombians, pakistanesos, catalans, russos… La convivència es veu en l’ús de la plaça. Hi ha una [...]

Com qualsevol turista sap, si t’avorreixes de Berlín, tens Potsdam a un cop de tren. Frederic el Gran va fer-se allà el palau de Sanssouci – en francès, “sense maldecaps” -, a dalt de tot d’unes escales espectaculars que pugen entre terrasses de vinya. Als peus del palau va fer-s’hi construir una gran font envoltada [...]

Són parcel·les d’uns dos-cents cinquanta metres quadrats, amb una caseta mínima. Els berlinesos hi planten jardins amb pomers i pruneres, cirerers, grosellers blancs, negres i vermells, romagueres i arbustos, flors, gespa, petits estanys i barbacoa. A tot Alemanya n’hi ha més d’un milió, agrupades en grans extensions als afores o a l’interior de les ciutats, [...]