El llibre digital
Me’l vaig comprar fa una setmana i estic més que encantat. Com és que he trigat tant de temps a arribar al paradís del lector? Si la propagació del llibre digital és lenta és perquè la gent llegeix poc. Però, pels lectors, els avantatges del llibre digital són més grans que els del reproductor d’mp3 pels amants de la música: lectura infinita de franc, ocupació d’espai zero, accés lliure a la biblioteca més gran de tots els temps, accés immediat als últims llibres dels teus escriptors preferits i comoditats com poder triar la mida de lletra o un diccionari que et troba instantàniament la definició d’una paraula del text.
El llibre de paper ja és una tartana. D’aquí dos dies serà cosa de col·leccionistes. Apilonaran aquestes andròmines al costat de les armadures dels avantpassats. S’han acabat les prestatgeries, la pols, les pàgines grogues que cauen, els volums feixucs i ratats de mil pàgines, els passadissos estrets i plens de llibres. S’ha acabat allò de passar-te una tarda buscant un llibre que juraries que tens però que no saps on para. S’ha acabat haver d’aixecar-te del sofà per remenar a la biblioteca. S’ha acabat anar a la llibreria patint perquè segur que no tindran el llibre que vols.
A Catalunya els llibres de paper potser faran el dia de Sant Jordi encara més exòtic, i els volums es compraran com les roses o els tortells de reis, per tradició i perquè Sant Jordi és sobretot el dia dels que normalment no llegeixen. Si et gastes trenta o quaranta euros en llibres a l’any, no et compensa pagar els cent cinquanta euros que val un llibre electrònic. Però és qüestió de poc temps que el prestigi que ara té el llibre en paper passi del tot al llibre digital. A la casa on no es llegeixi hi haurà llibres de paper.
Les biblioteques es convertiran en ateneus i sales de lectura. Seran totes digitals. Si jo fos conseller de cultura, ordenaria digitalitzar ara mateix tots els llibres amb drets caducats i penjar-los a la xarxa. Cost mínim i efectivitat màxima.
I els llibreters? I els editors? A Espanya ho tenen especialment magre. Aquí la pirateria va a tota màquina. Dijous passat, l’Audiència Nacional va anul·lar un cànon digital que legitimava perversament el pirateig: per què no havies de baixar-te música, pel·lícules o llibres pirata, si t’ho havien fet pagar a l’avançada? Les pàgines web de llibres piratejats no paren de créixer, i la cultura catalana és especialment activa a la xarxa. Aviat quedaran tantes llibreries com botigues de discos hi ha avui. Adéu-siau, doncs, amics llibreters. Un recurs a la desesperada per un bon llibreter seria posar en marxa una pàgina web on vengués les seves recomanacions. Podria cobrar aquest servei en un moment de desinformació tan gran que busquem refugi en el tracte personal, i que tenir la confiança és tenir un gran actiu. Les editorials? S’aprimaran o desapareixeran. Potser els governs contractaran els editors perquè gestionin les subvencions als escriptors, feina que en realitat ja fan, i ens estalviarem intermediaris.
Un detall final pels refinats: quan passes pàgina, no és del tot instantani. La tinta electrònica triga com mig segon a dibuixar la pàgina següent. És més o menys el temps que trigaves amb un llibre de paper a girar pàgina, i que permetia aquell instant de reflexió fugaç de quan el discurs queda en suspens i el cap barrina. Això es manté al llibre digital, ara per ara. Ja es perfeccionarà i serà opcional.
( El Punt, 27 de març del 2011 )
Març 28th, 2011 at 9:08 am
No et sembla una mica precipitat i irreflexiu dir “A la casa on no es llegeixi hi haurà llibres de paper” només després d’una setmana?
Ja has pensat que et passarà el dia que vulguis deixar un llibre a un amic? Ah… no, que un ebook amb DRM no es pot deixar. I fer un regal? em penso que si regales un PDF a algú no farà pas una ganyota de felicitat… I el dia que perdis el lector, o l’hagis de canviar ja que aquella andromina tan bonica que et vas comprar fa només dos dies i ja la consideren obsoleta, te n’adones que no pots passar els teus ebooks al nou lector? O no els pots recuperar ja que la botiga on els havies comprat ha fet llufa i la seva web ja no existeix… i amb ella tota la teva biblioteca.
Març 28th, 2011 at 9:13 am
M’agrada aquest teu cant apassionat al llibre digital, cansada com estic de sentir queixar-se’n la gent del gremi ara sí i ara també. Des de quan ens molesta tant la innovació? Gràcies, Toni, pel teu entusiasme, encara que pugui ser considerat exagerat o precipitat.
Març 28th, 2011 at 9:47 am
Dons, jo, malgrat tos els avantatges que tan apassionadament ens has descrit , per llegir un llibre prefereixo els de paper. Es que fan olor, els que a vegades ens embruten els dits, els que hi ha cops que no sabem on guardar, els que a mesura que passa els temps es van esgrogueint, els que ens recorden on i perquè els hem comprat, els que deixem perquè algú altre en pugui gaudir,… Jo, dec ser molt poc moderna, però, encara ara, necessito tenir el llibre a les mans per poder gaudir d’una bona lectura.
Fins aviat.
Març 28th, 2011 at 9:54 pm
Precisament, Xavier, amb l’e-book tens l’excusa perfecta per no deixar llibres als amics, que després no te’ls tornen. I amb els mateixos diners que compres un llibre ara, podràs regalar-ne dos, en qualsevol idioma, mida de la lletra, etc.
Jo també tinc un llibre digital i estic encantadíssima. Crec que ja és hora de, igual que va passar amb la música, renovar-se, ja que els llibres, com bé diu “quadern de mots”, no saps on guardar-los, es van engroguint i els més porcs t’embruten els dits.
Petons!
Març 28th, 2011 at 11:31 pm
Hola Toni, vinc del blog Quadern de mots. Aquesta tarda casualment en una cafeteria he fullejat El Punt i he llegit el teu article sencer. T’expliques molt bé, però jo sóc dels antics, m’agrada tenir el llibre a les mans, llegir-lo a casa, al camp, davant del mar, quan passejo la Fosca, veure’ls a la llibreria de casa, els colors, el tipus de lletra, l’olor quan els miro a la llibreria abans de comprar-los. Tres o quatre mil llibres que hi ha per casa, què en faria tots ben posadets en un llibre electrònic…? No, no em va. Em llegeixo entre 5 i 10 llibres al mes, tenir els ulls enganxats en una pantalla, no. Ara que estic escrivint, miro la llibreria i veig llibres, només llegint el títol, ja tinc records de la seva lectura… De moment o, no em sedueix…
Des del far bona nit.
onatge
Març 29th, 2011 at 1:05 am
Jo no he vist mai a ningú olorar cap llibre. Jo no he olorat mai cap llibre… Menteixo, n’acabo d’olorar un abans d’escriure aquest comentari, per curiositat… Tot i així, sempre que algú defensa el llibre digital, surt algú que diu que s’estima més els de paper, perquè diu que aquests es poden “olorar”. Dic jo que aquest trasto digital, que jo encara no tinc, també es deu poder olorar… Toni, et proposo que l’oloris i ens ho expliquis en un proper article. Per cert, que jo diria que aquest teu “cant apassionat” al llibre digital és més aviat un escrit irònic al voltant del món de la lectura.
Març 29th, 2011 at 3:40 pm
Òscar, i tant que els llibres s’oloren… i aquesta olor ens explica moltes coses (Una forma freda d’explicar un munt de sensacions: estudi sobre l’olor dels llibres) sobre el llibre i els que l’han llegit.
També pots veure com s’olora a Com hem d’olorar els llibres?.
Març 30th, 2011 at 8:35 pm
Ostres Xavier, gràcies per la informació, desconeixia completament aquestes coses! Bé jo també havia notat que algun llibre vell feia pudor, però no havia desenvolupat cap interès per olorar-lo especialment… Els nous normalment no fan olor de res en especial, afortunadament. Estic pensant que potser un nou filó pels escriptors seria incorporar el seu olor corporal als llibres. Hi ha gent per tot. En tot cas jo de moment continuaré olorant les flors i llegint els llibres, això fins que no facin flors digitals amb un perfum millorat, és clar (ara que ho penso, m’hi jugo que ja n’hi deuen haver).
Març 30th, 2011 at 10:43 pm
[...] no trobava Corazones y rostros, d’Emmanuel Bove, i tot regirant la meva biblioteca em vaig tornar a [...]
Març 31st, 2011 at 11:13 am
Jo no sóc cap pitonissa, però a mi em sembla que el futur del llibre en paper és el mateix que el dels diaris en paper. Ep, això no vol dir que els lectors desapareguin, només que els avantatges la versió digital superen amb escreix els de paper. I les noves generacions em penso que ho tenen molt clar.
Salut!
(Per cert, ja no sóc l’única amb un llibre electrònic al tren.)