Plaça Catalunya
Dilluns passat, cap a les cinc de la tarda, m’estava esperant que el semàfor es posés verd per travessar cap a plaça Catalunya, i de cop veig arribar del Portal de l’Àngel una allau de negres, devien ser almenys una quarantena, joves, d’uns vint, vint-i-cinc anys, corrent en grup amb els farcells a l’esquena, com una estampida, també cap a la plaça, però sense esperar el verd. Els farcells havien de ser aquestes estores plenes de productes falsificats, cedés pirates o el que sigui que venguin, que tenen lligades per les puntes, de forma que si veuen venir la policia en un moment estiren els cordills i el farcell queda fet, se’l posen a l’esquena i s’arrenquen a córrer.
Ho havia vist altres vegades, però el que aquest cop em va sorprendre va ser amb quina desesperació corrien, i quants eren, ja ho dic, com un mercat sencer de venedors il·legals. Corrien tant que un va caure per terra a davant meu i es va fer sang i tot a una mà. Es va aixecar de seguida i va continuar fugint amb els altres, desesperats, suposo, del terror que no els agafessin i els tanquessin al Centre d’Internament per a Estrangers de la Zona Franca. Corrien tots cap a la banda d’El Corte Inglés, per tornar a travessar cap a fora de la plaça, però allà també devien trobar-s’hi policies, perquè el grup sencer va frenar-se de cop i va fer marxa enrere igual que un estol d’ocells en bandada, i aquest cop van córrer cap a la part interior de la plaça.
Van fer aixecar el vol a un ramat de coloms tòxics, i van travessar corrents la plaça cap al passeig de Gràcia, i per allà van esfumar-se. Llavors em vaig fixar que a la plaça encara hi havia restes de l’acampada dels indignats: nois que tocaven la guitarra i jugaven a cartes asseguts a terra, globus, cartells reivindicatius amb lemes naïf, tendes plantades als parterres de les fonts. Els negres van passar per allà mig com un alè, i ni es van arribar a veure els uns als altres.
I una senyora que s’havia quedat com jo, plantada mirant l’espectacle de l’exèrcit de negres fugitius, es va posar a riure i va dir: “¡Mira tú como corrían! Es que ¿a quién se le ocurre venir aquí? ¿Es que no saben que con los acampados está la policía? Si es que hay que ser..”