La gespa
Els jardiners municipals de Barcelona tallen la gespa al parc de la Ciutadella. Aquesta olor avança l’estiu, les vacances, l’aigua fresca i intensa de la gespa segada. Exèrcits de jardiners atenent arbres ombrius, flors, fa molt bon dia, és ple de gent que pren el sol i juga amb gossos, s’hi està de primera.
No em trec del cap aquest reial decret que deixarà al marge de l’assistència sanitària els immigrants sense papers. El País Basc, Andalusia i Catalunya ja han dit que mantindran la cobertura universal, encara que sigui pel risc que els desatesos ens contagiïn les seves malalties. La justificació m’és igual. Però no puc entendre això de negar la salut a algú.
Si passa en altres països, no són cap model de res. Però, aquí, al país dels viatges Imserso, en què paguem 90 milions d’euros a un futbolista i encara li fem una exempció fiscal, al país dels AVE i altres aus caríssimes, corruptes i banals, al país dels carallots, del foment taurí, dels safaris monàrquics, subvencions, funcionaris, burocràcia; aquí que el corc de l’Estat es fica pertot arreu, sovièticament –incloent-hi els privilegis pels membres del partit–, que justament aquí algú decideixi negar la sanitat als de baix de tot em sembla d’una misèria humana que deixa molt enrere l’altra, l’econòmica, que representa que és el motiu. Ni un pobre de solemnitat negaria les engrunes que pel nostre sistema significa l’atenció als més desvalguts.
Em donaran cinquanta explicacions i s’estavellaran totes contra la indignitat del decret. I com defineix aquest moment. Quan li peten a la cara les conseqüències d’enriquir-se sense treball, quan Espanya s’adona altre cop d’on l’han duta els deliris de grandesa, fa això. Just quan hauria de ser més conscient de què és la pobresa. Però, quin consol no deu ser atonyinar el de baix de tot! Si t’han rebaixat, rebaixa el de sota: potser et semblarà que mantens la posició. És com m’ho explico. Per humiliar. Per incapacitat de plantejar-se si negarien l’atenció a un germà o familiar seu. Per la incapacitat ja irremissible d’aquest règim que ni sap per què ni per qui governa, i que camina cec, en un planeta que ja no té res a veure amb el planeta Terra.
