Divagacions banals sobre literatura i ficció,4
La diferència és entre veritat i mentida. Un llibre és dolent quan hi detectem un engany de fons. Els llibres d’autoajuda sovint fan servir tècniques literàries – narració, metàfores, sentències – i acostumen a ser una estafa perquè prometen possibilitats impossibles: ser feliços, fer diners segons una estratègia, menjar-nos el món. Són fantasies. O la novel·la rosa, o qualsevol novel·la basada en la simplicitat, o sigui l’evasió: molts bestsellers són bestsellers perquè són d’evasió, ens agrada, necessitem deixar-nos arrossegar una estona per la simplicitat d’una mentida, en novel·la, en pel·lícula d’acció o en article periodístic, tant és. Molta gent ens deixem enredar i la majoria de vegades ben a gust, igual que ens agrada prendre’ns una Fanta de taronja. Però la Fanta i la taronjada no hi ha cap relació. De fet, no hi ha cosa més diferent d’una taronjada que una Fanta de taronja, com no hi ha res més diferent d’una relació amorosa que allò que explica una novel·la rosa o una revista del cor. Ni res més diferent d’una monarquia que la imatge que la monarquia vol donar-ne. Ni més diferent d’una relació eròtica que els relats o filmacions pornogràfics. Enganyar-nos ens agrada, i sort en tenim, d’això. Sovint ve molt bé, però que ens agradi veure una pel·lícula d’acció o llegir una història d’amor, no vol dir que ho haguem de confondre amb el que entenem per literatura o el que entenem per cine o el que entenem per taronjada. Elementalíssim!
