Testimonis: manual d’ús

Últimament no rebo tantes cartes dient que m’ha tocat la rifa. Però, en canvi, per telèfon, és com sempre: enquestes, ofertes de telefonia, assegurances… Els riscos laborals de treballar a casa entre setmana.

Internet et protegeix de la tele, però tampoc és un revolver. El telèfon, si tens sort, pots despenjar-lo sense haver de moure’t. Amb el timbre del carrer, has d’aixecar el cul. I és terrorífic. Si és el carter, vol dir correu certificat, o sigui multa. Si no és el carter, pot ser un negre que s’ofereix per esclau. I després hi ha els que creuen en miracles: els venedors a domicili de calderes, congelats o purificadors d’aigua, i els testimonis de Jehovà.

Aquests són com extraterrestres i, si t’avorreixes, t’hi pots distreure una estona. No em faria cap gràcia que trobessin sola la meva filla a casa, ni vull pensar què farien de mi si m’enganxessin en hores baixes. Per això em venjo del que em farien, i algun cop els he convidat a entrar i seure. Són tan educats que no taquen res.

Una vegada vaig intentar convertir-ne un parell. Els vaig dir que el món és molt pitjor que no es pensen ells i que això no ho arregla ni Déu. Els vaig donar aigua – no beuen cervesa -, i ens hi vam estar una bona mitja hora. Ho vam haver de deixar, hauríem acabat malament. Van regalar-me un número de La Atalaya i van dir que ja tornarien, però encara els espero.

Dijous vaig veure unes dones al meu carrer. Tot i la primavera, no asseguraven precisament la continuïtat de l’espècie. Duien roba de color gris i maletins. Estava molt clar què buscaven. Al cap d’uns minuts, vaig sentir el timbre. Obro una noia de pell pàl·lida – tenen prohibides les transfusions -, amb unes grans ulleres fosques i gavardina. “Disculpe que le moleste. Ha oído usted hablar de los testigos de Jehová?” “Sí. Gràcies. Adéu.”

Igual que hi ha un servei municipal que s’endú els gossos perduts, podria haver-n’hi un de recollida d’aquest zombis amb corbata que assetgen casa nostra amb la intenció de reproduir-s’hi. D’acord: és mal moment pels serveis socials, són part del personal desassistit, entre ells ja s’ho fan sols i a més tenen un punt d’exemplaritat, perquè prediquen la fi del món sense manifestar-se en contra del govern.

 

( El Punt Avui, 5 de maig del 2012 )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant