Ruby Robacuore
L’International Herald Tribune publicava dimecres a primera pàgina una gran fotografia en colors de Berlusconi al costat d’un bust de marbre. Fent-se retratar al costat d’un bust clàssic, il premier donava un missatge clar. Cal·lígula va nomenar cònsol un cavall, va fer-li fer una quadra de marbre i una menjadora d’ivori. No era un exemple gaire edificant. Claudi i Neró, els successors, tampoc van ser models de virtut. Què. Roma era un imperi.
Avui Roma, Europa, qui sap què són. Però les noves aventures de Berlusconi la distreuen i instrueixen. Si fa dos anys Papa Silvio va presentar-se a la festa d’una noia que feia els divuit anys, ara l’acusen d’haver pagat els serveis d’una menor, Ruby, tan admirable com l’altra des d’un punt de vista estètic.
El problema és com mantenir callat tot un harem de jovenetes. Ha de costar molt. Segons els diaris, Ruby va demanar cinc milions d’euros pel silenci. Pagar perquè obrin la boca, pagar perquè la tanquin. Sempre pagar. Il Cavagliere ho nega a cada moment, ell mai pagaria una dona, diu, ho consideraria degradant per la seva pròpia dignitat. Però les televisions italianes en van plenes. Canale 5 va entrevistar Ruby el dimecres. “No m’ha tocat ni un dit”, va dir. Dijous, a la Rai2, Nadia Macri, prostituta d’alt standing, va ensenyar unes joies i un fullard personalitzat amb el nom de Berlusconi a l’etiqueta. La Macri explica el dia que la va trucar el primer ministre: “Nadia Macri? Hola, sóc el somni dels italians.” I el somni dels italians va convidar-la a Sardenya amb una trentena de noies més. Res de nou a Villa Certosa.
La Macri també explica la festa amb Rubby, la menor: “Jo amb els pits a l’aire. Hi havia aquella noia marroquina. Tenia un bons pits, grossos, així, i anava tan borratxa que voltava per tota l’habitació amb el got a la mà, i els pits així, feia” – bellugant-los – “però només ballar. Ens vam banyar a la piscina, amb l’aigua calenta, i després se’ns va ajuntar el president, ok, despullat. Érem cinc o sis noies o set. Ell va entrar despullat, a punt. Tots junts rient, fent broma, tocant-nos… Després vam anar a una habitació amb un llit on es fan massatges. I al cap de poc va dir: vinga, endavant la pròxima, endavant la pròxima… I cada cinc minuts obríem la porta i consumàvem la relació sexual, així, una cada vegada. Cinc minuts, cinc minuts.” I els cinc minuts es convertien en cinc mil euros donats en mà pel mateix Silvio. S’ha calculat què es va gastar il premier en orgies l’any passat. Així per sobre, dos milions i mig d’euros.
No és admirable? Un home de setanta-quatre anys, operat de pròstata, operat del cor, amb les responsabilitats i obligacions d’un cap d’estat… Pels joves, pot costar d’entendre. Testimoni d’una orgia, una noia es preguntava: “Quin sentit té, aquest puttanaio?” Corren per internet unes frase apòcrifes, falsament atribuïdes a un oncòleg brasileny: “S’inverteix cinc cops més en remeis per la virilitat masculina i silicona per dones que per la cura de l’alzheimer. D’aquí alguns anys tindrem velles amb grans pits i vells amb la polla dura, però no se’n recordaran de per què serveixen.” Si fos això!
S’aprenen moltes coses, del somni dels italians. Les bacanals, el famós bunga-bunga. Spiritoso com de costum, Berlusconi mateix explica l’acudit del bunga-bunga. Una tribu salvatge captura dos exploradors. El cap de la tribu els deixa triar: o morir o bunga-bunga. El primer diu bunga-bunga. El violen. El segon diu: morir. El violen i després el maten. Com a lliçó que et ve de les altes instàncies, no està gens malament.
( El Punt, 23 de gener del 2010 )
