Embruix discret
Pels cantaors, el públic de festival d’estiu deu ser difícil, i busquen maneres: canten tangos, sones o peces del repertori culte com El amor brujo.
No sé si lliguen gaire uns textos plens de mites clàssics amb els referents populars de Falla. La primera part de l’espectacle, amb Jordi Dauder interpretant amb l’Orquestra de Cadaqués els Poèmes d”amour d’Albéniz, s’anunciava a la lletra petita del programa i bona part del públic no hi havia comptat. L’actor i la música van fer de teloners. Recitar és un art dels més difícils, sobretot si el text no és res de l’altre món. Fàcilment es cau en l’afectació i la gestualitat pretesament sublims.
Encara que fos per contrast, Estrella Morente es va imposar d’entrada. Amb ella sola n’hi havia prou per ocupar l’escenari, i el cas és que va fer-se-li petit. Després ella mateixa va empetitir-se davant de la potència de la partitura. Recitava, actuava i ballava amb tota la tradició familiar – filla de bailaora i del millor cantaor del moment -, però com aplacada per les pretensions que l’havien precedida i per la veta culta i refinada de Falla, que l’Orquestra de Cadaqués més aviat remarcava – com si toquessin música de cobla, i no és cap retret. La suavitat de la interpretació va anar agafant un to d’espectacle per tots els públics, amb la força de la cultura gitana derivant amb gran perill cap al tipisme. Molta veu i molta sensualitat i molta taula, però hi ajudaven poc l’espai, el terra cobert de papers vermells simulant pètals i la il·luminació ensucrada, com un anunci de Cacharel protagonitzat per Shakira.
Els aplaudiments no van ser res de l’altre món i Estrella Morente va tancar el recital amb Volver. En aquell moment, misteri, van començar uns focs artificials molt empipadors a la badia de Sant Feliu. És igual: amb Volver, Morente va posar dreta una part del públic. Volver, aquella cançó que també interpreta Julio Iglesias.
( Festival de la Porta Ferrada, 26 de juliol del 2010, El Punt )