Experimentació
Els holandesos han descobert que un psicòleg social, el doctor Stapel, molt mediàtic i fins fa poc degà de la Facultat de Ciències Socials i del Comportament de la Universitat de Tilburg, ha passat anys falsejant investigacions. O sigui, es proposava a si mateix una hipòtesi que ratificava sense que calgués fer l’estudi. Per exemple, aquest abril, la reputada –dubtosament reputada, doncs– revista Science li va publicar l’article Enfrontant-se al caos: com els contextos desordenats promouen els estereotips i la discriminació. Stapel hi feia un parell d’experiments. En una estació de tren, durant una vaga de neteja, amb les andanes brutes i desordenades, va demanar a la gent que triés lloc per seure en un banc. Quan va acabar-se la vaga, amb l’estació ja neta i endreçada, va repetir l’experiment. Conclusió: en un ambient de brutícia i caos, evitem seure al costat de persones d’una altra raça. Va fer un experiment semblant en un carrer. Amb cotxes mal aparcats, voreres desiguals i bicicletes abandonades, si ens pregunten, estem menys a favor de les minories ètniques que si el carrer està endreçat. Stapel també va descobrir que per arribar a aquestes conclusions no li calia fer l’experiment.
En un estudi molt publicitat, Stapel i dos professors més van estudiar el consum de carn des d’un punt de vista psicològic. Conclusió: els carnívors són més egoistes que els vegetarians. “Els vegetarians i els flexitarians [o semivegetarians]”, va descobrir Stapel, “són més feliços i es troben més bé, i a més són més sociables i menys solitaris”. Per arribar a aquestes conclusions també es dubta que hagués fet gaires experiments. Tothom sap que la gent que menja bledes és més pacífica, i no en parlem si se les menja molt fetes, i sense sal.
Vist aquest cas i tants d’altres, concloc que ara hi ha més engany que mai en bona part de les teories sociològiques, agències de qualificació, enquestes i procediments democràtics, en els polítics, els filòsofs i els professors de primària, secundària i universitària, policies, lladres, artistes, periodistes i decapitats. Menys en l’esport, que és com el paradís de l’evidència i per això triomfa tant, vagin o no tots drogats.
( El Punt, 5 de novembre del 2011 )
Novembre 7th, 2011 at 1:09 pm
Fa poc he llegit “Petita crònica d’un professor a secundària”, i només et volia dir que m’ha agradat molt. Em va semblar que hi havia veritat vital i literària, coses que com molt bé expliques, avui dia costen de trobar. Bé, a banda de al futbol, és clar… però avui no tinc ganes de parlar de futbol…
Salutacions!
Novembre 7th, 2011 at 1:25 pm
Segurament ja n’estàs fins els daixonses d’aquest llibre, però disculpa, sóc el típic que sempre arriba tard.