Archive for Juliol, 2011

Festival de la Porta Ferrada (7) – Love of lesbian, a la meva edat

Dissabte, Juliol 23rd, 2011

Sobre ahir.

Festival de la Porta Ferrada (6) – Aquest cap de setmana

Dissabte, Juliol 23rd, 2011

Aquí.

Festival de la Porta Ferrada (5)- Santos

Dissabte, Juliol 23rd, 2011

Cap aquí.

Festival de la Porta Ferrada (4) – La pell perfecta

Divendres, Juliol 22nd, 2011

Sobre el Cole d’ahir.

Festival de la Porta Ferrada (3) – Lloyd Cole

Dijous, Juliol 21st, 2011

Aquesta nit, a l’entrada del Teatre Auditori, algú podria gravar-hi o pintar-hi amb esprai dos versos d’una de les peces – Double happiness – que hi cantarà Lloyd Cole: Ordinary measures ordinarily fail. Ho dic perquè, ara mateix, Lloyd Cole és un cantant força menys conegut que no es mereixeria. Què hi farem. Tot té [...]

Festival de la Porta Ferrada (2) – Sant Feliu

Dijous, Juliol 21st, 2011

Hi ha aquest moment de l’any, doncs, però hi ha sobretot l’espai físic, Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro. Se’m fa una mica estrany convidar a conèixer el meu país als seguidors del festival. Per dir-ho sense embuts, si fos per mi, posaria unes barreres a la sortides 5 i 310 de la [...]

Festival de la Porta Ferrada – Benvinguda

Dijous, Juliol 21st, 2011

Ja fa dies que tenim muntat al moll de Sant Feliu l’entarimat del Festival, i es veu des de tota la badia. Ahir vaig passar-hi. Estaven condicionant-lo expressament per l’actuació dels Love of lesbian d’aquest divendres. Acabava de ploure i em vaig demanar si hi deuen haver gaires escenaris al món posats a tan pocs [...]

De botigues

Dilluns, Juliol 18th, 2011

Tot són sorpreses, en aquesta vida. Ahir vaig descobrir això del fish spa. Darrere d’un vidre d’aparador vaig veure uns senyors amb pantalons curts, asseguts i amb els peus posats a dintre un aquari de vidre ple de peixets –me n’he informat – de l’espècie Garra Rufa. Els peixets se’ls anaven menjant la pell morta [...]

Dilluns, Juliol 11th, 2011

Picasso

Dilluns, Juliol 11th, 2011

Últimament torno a escoltar Adrià Puntí, que es veu que traurà un disc nou, el Puntí dels primers noranta, i em deixa parat distingir-hi una profusió de matisos en què jo identifico d’altres cantants, de Dylan a Bono passant per Sting. Molts se m’escapen, però m’adono de l’avidesa i la precisió extremada dels seus radars [...]

S'actualitza de tant en tant