La decadència (6)
Els últims anys la meva orientació s’ha assemblat molt a la que vaig tenir aquell dia al bosc. Parlo de la literària.
Com qualsevol art, l’escriptura treballa des de la subjectivitat. És un dels mitjans de transport de la subjectivitat. El problema és que la subjectivitat s’encomana, que s’han de prendre mesures però no hi ha manual. El manual també està infectat.
Octubre 19th, 2010 at 12:55 pm
Però la subjectivitat, no és l’experiència de cadascú ?
“No hi ha desig més natural que el desig de coneixement.Assagenn tots els mitjans que ens hi poden portar. Quan la raó ens falta, fem servir l’experiència” (Michel de Montaigne)
Si. No hi ha cap manual per experimentar. Som el que coneixem. I coneixem a través de ( la nostra) l’experiència. No hem de seguir el manuel que ens imposen, aquest manuela infectat. Per tant, sigues tant subjectiu com calgui.Estic d’acord. Deixem-nos estar de manuals. No volem manuals.