3. La Renclusa
Un parell d’ases catalans ronden la porta del refugi de la Renclusa. Quan arribem, a quarts de nou del vespre, trobem tots els clients a dintre, ja entaulats. Al costat de l’entrada hi ha una placa amb l’escut del Govern d’Aragonó i l’escut del Centre Excursionista de Catalunya, que va construir aquest refugi.
L’encarregat és un noi d’uns trenta anys que no està de gaire humor. El sopar es serveix a les vuit perquè els alpinistes puguin l’endemà sortir ben d’hora, i nosaltres som els últims. El menú consisteix en amanida, sopa i carn. A. considera que és un mal humor comprensible. L’encarregat del refugi té una feina terrible, ningú hi és pel refugi en si mateix, tothom hi està de pas i encara per resoldre el tràmit de les parts elementals de la persona: taula, llitera i vàter.
Havent sopat, fem una volta pels voltants. Veig algunes tendes, gent que ha acampat a passar la nit a fora. El refugi és ple del tot. Sobre el menjador hi ha dues plantes ocupades per lliteres. També som els últims d’entrar a dormir, a quarts de deu del vespre.
Els despertadors estan posats a les cinc.
