Francesca i Paolo
Dante demana a Francesca la història del seu amor i, quan la coneix, cau esvanit de tanta compassió que sent pels dos amants. L’amor de Francesca i Paolo és com tots, prohibit i infernal, en aquest cas perquè és adúlter. “Aquest cel que ens porta a aquest infern” es realitza quan el marit d’ella assassina els amants: d’aquesta manera converteix l’amor de Francesca i Paolo en un infern etern, i mai més es separaran.
Trio aquesta història per la pietat tan reiterada en aquest Cant Cinquè de la Comèdia, dedicat als pecadors carnals. És tan intensa que fa perdre els sentits a Dante, com implicant que l’amor absolut du a la pròpia desaparició. “Amor, que a cap amat d’amar perdona” és una definició que Francesca fa de la pietat, referint-se al seu amor. Trio aquesta història per la pura meravella de la seva escriptura i la trio perquè Francesca i Paolo s’enamoren llegint la història de Lancelot i Ginebra, és a dir, que l’amor i la cultura s’arrelen l’un en l’altra i que cada història d’amor és el relleu d’una història anterior i la prefiguració de les que vindran.
( Resposta a una enquesta de El Punt Avui sobre històries d’amor literàries predilectes.)
