El gòtic
Com si, tan pobres d’esperit, ja no donéssim per admetre més d’un art medieval, El Punt Avui parlava l’altre dia del debat entre partidaris del romànic i partidaris del gòtic. La preconització nacionalista de la Catalunya Vella i la reivindicació avantguardista del primitivisme han anat a favor del romànic, això és veritat, però, avui, no ens trobaríem més pròxims a un art gòtic, sobretot si se’ns presenta tan acuradament i bé com a l’exposició sobre el gòtic internacional que pot veure’s, ara, al MNAC?
Si el famós tren dels Països Catalans tornés a passar, el gòtic és l’únic art que ens enllaçaria. Un art que és fruit d’una riquesa conscient de si mateixa i, doncs, ben actualment catalana. Un art que desplega un cerimonial de fons auster. La bellesa del gòtic està en aquesta tensió entre necessitat i artifici. És un art que sap què valen les coses, per això és tan noble. Com que en sap el preu, s’omple d’or, broda, esculpeix i pinta en or. El nom pa d’or ja ho diu tot. És un art que s’arrela en el símbol com totes les arts, però que ramifica sobre el símbol amb la precisió d’aquesta consciència i amb la repetició generosa del vegetal: l’arbre de la creu brota, les caplletres germinen en cues llargues i frondoses, els teixits s’estampen de vegetació, els bàculs i les corones s’omplen de fulles. La bardissa no dóna fruits ni flors –aquesta és l’austeritat–, però en canvi arrecera animals, i els ocells hi canten. El cel està estrellat de fulles vives. Els boscos són frondosos. Les fulles, igual que les ales dels àngels, s’encomanen de colors. La matèria no renuncia a la tercera dimensió que li és pròpia i, als retaules, el pa d’or s’enfonsa i la fusta sobresurt en columnes i arcades.
Les figures perden l’encartonament, s’individualitzen i es mouen amb els ulls baixos. Encara no tenen la supèrbia renaixentista. Són de colors vius i plens de matisos: ara es treballa amb el refinament i el detallisme, el gust per la civilitat. És un art ciutadà i és una llàstima que no se’n conservin o no s’exposin més objectes civils, com ara joies, plats, guarniments de cavalls i armadures que podem veure als detalls de les pintures o llegir descrits als llibres del moment, la nostra millor literatura.
