Gran iniciativa en temps de crisi
Del diumenge de la setmana que ve fins al dimecres següent, una vintena d’hotels barcelonins de gran categoria ens ofereixen la possibilitat de llogar-hi habitacions per hores. D’aquesta manera, la crisi no s’interposa entre el client i l’hotel autòctons. Tres hores per 39 euros; sis, per 49; dotze, per 68; són preus de pàrquing. Llogar una habitació d’hotel a quatre carrers de casa pot ser absolutament idiota, però almenys ara serà accessible.
Ja que tenim el producte, busquem-li utilitat. En exclusiu i luxós castellà, la web www.openluxurydays.com fa alguns suggeriments: el Plan Relax (“reencontrar la paz”), Plan Afterwork (“¿Qué hacer después de un largo día de trabajo?”), Plan Adventure (“En Barcelona la aventura está asegurada“), Plan Meeting (“Un entorno fantástico mientras trabajas”), Plan Regalo (“¡Estos planes son planazos para regalar!”) o Plan Couple (“esta forma de descubrir Barcelona es única y exclusiva gracias a Open Luxury Days“).
El llit és una plataforma multitasca i les habitacions per hores no són un invent d’aquest segle, però ni s’anuncien amb tanta trompeteria, ni compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. No. La clau d’aquesta promoció és el luxury. Luxury en times de crises. Però jo ho veig contradictori. Perquè la gràcia del luxe és que ho sigui. Gastar-se mil euros per dormir és un luxe. Gastar-se’n trenta-nou per passar-se tres hores amb els ulls com plats veient com a l’habitació del costat se’n gasten mil amb tota l’alegria, és una altra mena de luxe: el de turmentar-se per gust.
Hi ha una altra manera d’aprofitar aquests Luxury Days que per fi posen aquests hotels a l’abast de tothom. El Plan Big Sleep ens permetrà dormir-hi totes les hores que vulguem i pagant la tarifa més baixa. Trec la idea d’hostes eminents com ara Cesare Pavese i el poeta Jacques Rigaut, autor d’Agence Générale du Suicide i Et puis merde!, que deia coses com ara “el meu llibre de capçalera és un revòlver” i que l’any 1924 va publicar al New York Times una carta on feia constar “la meva més enèrgica protesta davant d’aquesta onada absurda de suïcidis des dels ponts penjants. Joves de Nova York, trieu hotels sumptuosos si voleu abandonar aquesta vida”.
(El Punt Avui, 3 de març del 2012)
