Telellibres
Si llegeixes, no estàs mirant la tele i, si no mires la tele, en general, vius més tranquil. En principi, la lectura i la televisió no haurien de ser més incompatibles que, no ho sé, la cuina o la jardineria i la televisió. Però de vegades sembla que no vagi així, i diries que els programes bons de llibres no és que no tinguin audiència, sinó que la treuen, la maten, la vampiritzen, perquè la literatura és essencialment antitelevisiva.
Així miro d’explicar-me que no tinguem avui un programa tan senzill i econòmic de fer com un bon programa de llibres. I no és per falta de models. Els programes de A fondo es van passar a DVD i avui són a les biblioteques. Veure l’entrevista de Joaquín Soler a Josep Pla no és pas tan diferent de llegir un seu llibre. I no fa tant teníem L’hora del lector, amb un presentador competent, que llegia i que sabia escoltar.
Potser perquè era massa digne, algú va decidir fer saltar aquell programa per posar-n’hi un altre que aquesta setmana he tingut el disgust de veure. Es diu Via llibre i aquest cop anava dedicat a Dickens i els clàssics. Quatre idees inconnexes sobre Dickens, quatre banalitats en una conversa sobre els clàssics, una entrevista a una lectora jove (com dient: oh, existeix!) i tot l’arsenal de tòpics llibrescos: taques de tinta, ulleres rodones, volums vells, cofre enterrat ple de llibres, ploma d’escriure. Durant els 25 miserables minuts de programa, es van presentar i referenciar fins a vuit edicions de novel·les de Dickens, totes en traducció al castellà, com si les traduccions catalanes de Dickens ni existissin, ni haguessin estat, fins avui mateix, tan importants per la nostra literatura.
No sé si són radicalment compatibles literatura i televisió. En qualsevol cas, hi hauria d’haver com a mínim un respecte del món de l’audiovisual envers el món de la paraula. És la paraula, que ens distingeix com a humans. En un programa de llibres, l’audiovisual ha de deixar espai a la paraula i no la paraula a l’audiovisual. Si no tenim present ni això, senyora Terribas i, sobretot, senyor Mascarell, després ja podem anar plorant i trobar de mal gust i de poca educació el comportament del sector audiovisual en una gala dedicada al cine.
( 11 de febrer del 2012, El Punt Avui )
