Gary Burton i Chick Corea
Gary Burton i Chick Corea van ser rebuts per un públic devot. Corea va demanar d’entrada que ens poséssim còmodes; que si volíem entrar o sortir de la carpa que ho féssim sense problemes, que si algú havia de fer una trucada que no patís… Que estiguéssim confortables. I amb un Love castle preciós van arrencar un concert efectivament confortable, ple de velluts, delicadesa i comprensió. Al capdavall havíem vingut a celebrar tres dècades i mig del disc Crystal silence, trenta-cinc anys i sis discos d’experimentació i enteniment entre piano i vibràfon. I això va ser el concert, una celebració.
El vibràfon té una història relativament petita i un regust infantil, pròxim a la capseta de música i la màgia mozartiana. Les composicions del Crystal silence i força de les que Corea va anar escrivint després es referien a la infantesa i al joc – moltes Children’s songs, per exemple. Al concert de Sant Feliu es va veure fins a quin punt l’instrument ha evolucionat pel camí, la manera com Burton l’ha aprofundit i eixamplat, dignificat, gairebé inventat, ensenyat a parlar. En alguns moments del recital el músic semblava de debó taumatúrgic i en estat de gràcia.
Va ser un concert eclèctic, hi va haver una gran varietat de ritmes i estils, amb temes del Crystal silence i del Native sense però també amb peces basades en el be bop i el flamenco, homenatges a compositors de piano, del romanticisme rus a Thelonius Monk, i la interpretació final de La fiesta.
Però per acomiadar-se del públic entusiasmat encara Corea i Burton van fer un número còmico-musical tocant el vibràfon a una, dues, tres i quatre mans, reptant-se a l’escenari i jugant a jocs de mans. Va tornar a demostrar-se la comunió extraordinària adquirida amb els anys, la manera que els dos mestres s’admiren i entenen. Fet i fet, podria perfectament dir-se que durant tot el concert Corea i Burton no havien fet altra cosa que tocar a quatre mans un sol instrument de percussió, de dur a l’escenari un mateix batec.
( Juliol del 2007, Festival de la Porta Ferrada )
Febrer 5th, 2010 at 1:30 pm
Ep, aquest són dels meus… Afortunat tu que els vas poder veure junts.